diumenge, 22 de febrer del 2009

L'Euram (Euroregió de l'Arc Mediterrani)


Formada per un eix econòmic amb similituds econòmiques i socials, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) la formen, principalment, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la regió francesa del Llenguadoc – Roselló. Una dimensió adequada per a les regions europees del futur se situaria en l’entorn dels 10 milions d’habitants. Són regions amb intercanvi comercial mutu intens, una interdependència estructural i una tradició, fins i tot d’elements d’ordre històric o cultural comuns. Aquest és el repte per a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani: l’Euram.

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani s'enfronta a un nou mapa continental europeu i a una nova etapa productiva mundial. L'ampliació cap a l'est comporta un seguit d'oportunitats, entre les quals un mercat de gairebé cinc-cents milions de consumidors, però també de riscs derivats de l'allunyament del centre de gravetat de la Unió Europea i d'una major competència per part dels nous països que s'hi incorporen. D'altra banda, les condicions d'allò que denominem "la nova economia" afectaran cada vegada més, i especialment, els sectors de base exportadora de les nostres economies, i per tant necessitem saber reaccionar per no pedrer competitivitat.

Així doncs, en qualsevol projecte que pretenga articular la cooperació regional entre comunitats situades al llarg de la façana mediterrània cal fer visible que s’ha d’assentar tant sobre un procés secular de contactes econòmics i comercials (història en definitiva) i de constants geogràfiques que embolcallen l’acció de les societats, com sobre la traducció a les nostres terres de les tendències de governança del territori, de noves formes de contemplar l’espai polític i administratiu que s’està imposant arreu d’Europa. Un projecte que contemple el primer element sense el segon no faria sinó reproduir esquemes ideològics ja explicitats. Un projecte centrat de manera exclusiva en el segon aspecte no sols naixeria feble, sinó que fins i tot podria treballar al marge —i de vegades en contra— de les orientacions estratègiques de base històrica i geogràfica dels seus propis impulsors. Al llarg de tot el segle XX, s’ha anat articulant una història de relacions —de transaccions, en el sentit més literal del terme—, entre les economies mediterrànies, i especialment, entre l’economia valenciana i la catalana. I per això, el que podem deduir és que l’arc mediterrani, on la dorsal principal, per magnitud demogràfica i potència econòmica, la formen l’eix València-Barcelona, no és cap ficció territorial per construir, no és cap somni econòmic o administratiu que calga ordenar, sinó una realitat històrica i també quotidiana, el producte material de processos històrics, econòmics i geogràfics amb certa tradició.

Per una altra banda, observem que, a la vegada, Europa viu un moment de recomposicions territorials, econòmiques i socials, i que apareixen noves formes de superar les fronteres tradicionals per a defensar millor els interessos propis i influir en les polítiques públiques, tal com fan els länder alemanys, però també les regions històriques britàniques o els lobbies de base regional. La regió de la Mar Bàltica n'és un bon exemple. Allà, els ports de Göteborg, Hamburg, Riga o Lübeck, tenen acords de coordinació exterior i s'ha creat l'Associació de Cambres de Comerç de la Mar Bàltica, amb més de cinquanta institucions i mig milió d'empreses.
*

L'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa


Què és l'IIVEE?

L'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga és una institució que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències històriques, lingüístiques, socials, i de mentalitat empresarial. Aquest objectiu passa per aprofitar les potencialitats i sinèrgies d'aquest gran territori estratègic que forma l’Euroregió de l’Arc Mediterrani davant els canvis econòmics i polítics que s'estan produint a Europa en l'actualitat.

L'Institut, nascut a la ciutat de València, comptà en una primera etapa amb la col•laboració d'un grup d'economistes, empresaris i professionals al qual han anat sumant-se'n progressivament altres, provinents dels territoris d'aquesta Euroregió de l'Arc Mediterrani (Euram) compartida per diverses regions amb interessos i objectius comuns. A més dels socis, l'Institut Ignasi Villalonga ha comptat amb l'impuls des del seu començament de diferents entitats econòmiques i institucions com les Cambres de Comerç de l’Arc Mediterrani, els governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el del Departament dels Pirineus Orientals a l’estat francès. També de més de dos – centes institucions entre associacions empresarials, fires comercials, bancs, caixes d’estalvis, multitud d’empreses, organismes internacionals com la Unió Europea o l’Organització Mundial del Turisme, entre moltes altres.

Al llarg de més de sis anys d’activitat, l’Institut Villalonga, a més dels congressos, conferències i publicacions realitzades a tot l’arc mediterrani, ha celebrat anualment les Jornades Econòmiques de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani reunint a més de tres-centes empreses a cada convocatòria i lliurant, amb col•laboració de gran part de les Caixes d’Estalvis de l’Euram, més de vuitanta beques a la investigació de l’economia i l’empresa de l’arc mediterrani. Les anteriors jornades econòmiques s’han realitzat a la ciutat d’Alacant (2002), amb ocasió de creació de la Càtedra Ignasi Villalonga, a Castelló (2003), amb un congrés dedicat a les infraestructures de transport, a Barcelona (2004), dedicat a les Euroregions, a Palma de Mallorca (2005), amb un congrés internacional de turisme, i a València (2006), juntament amb l’organització d’un congrés internacionals d’activitat portuària al mediterrani.

Qui fou Ignasi Villalonga?

Financer valencià (València, 1895-Benicàssim, 1973) que dugué a terme una intensa activitat econòmica i política. Fundador del Banc de València i del Centre d'Estudis Econòmics, també fou president de la Cambra de Comerç de València, impulsor del Banc Central i de moltes empreses, com ara la Union Naval de Levante, Dragados y Construcciones, Fuerzas Eléctricas de Cataluña, o de la Compañia Española de Carburos Metálicos.

En el plànol polític Ignasi Villalonga destacà sobretot per la seua implicació en la recuperació de la cultura i de la identitat valenciana durant els anys anteriors a la guerra civil. Així, fou militant de la Joventut Valencianista, a través de la qual establiria contacte amb la Lliga Regionalista de Catalunya de Francesc Cambó. Fou gràcies a la seua amistat amb el polític barceloní que aquest el cridà perquè ocupara el càrrec de Governador General de Catalunya durant un període especialment conflictiu l'any 1934.
*

dissabte, 21 de febrer del 2009

El Cercle Euram del Camp


El Cercle Euram del Camp de Tarragona, adscrit a l'IIVEE, és un grup format per empresaris i professionals de sectors diversos que, des d'una perspectiva independent i oberta, volen incidir sobre la realitat econòmica i social del Camp amb idees i projectes que impulsin la dinamització i modernització del nostre entorn immediat.

El Camp de Tarragona és un territori d'enorme potencial si s'aprofiten les oportunitats que ofereix una bona sintonia amb el futur entorn a tres idees centrals:
  • la globalització i la revolució tecnològica imposen un ritme de canvi i competitivitat arreu del món que cal seguir per no perdre les oportunitats del present

  • empreses i societat civil comparteixen amb les institucions públiques la responsabilitat d'aportar les idees i els projectes que alimenten el progrés

  • el Camp de Tarragona és, avui, una àrea metropolitana en que les dinàmiques de competència queden superades per l'imperatiu de cooperació

El Cercle Euram del Camp aposta pel reforçament de l'arc mediterrani com una de les regions econòmiques claus en el context europeu amb un paper protagonista per al nostre territori.
*